dimecres, 23 de desembre del 2009

Els sentits del meu carrer

Si no estàs cec veuràs la Salle


Tot seguit la casa vella amb la moreneta

Les adosades cases en filera

formen un quadre



Un gall xisclaire molesta el veïnat de bon matí

juntament amb l’escandalosa veïna que crea desafinades melodies

I la xerrameca de la gent nocturna

escridassa amb la seva música.



La pudoreta del desagradable conreu s’olora de lluny!

Com el baf dels animals domèstics.

El meu olfacte es desperta

amb la curiosa paella de la veïna Cristina.



Aquest espai realment agradable

Un ambient respirable

El veïnat amable

És el carrer Enric Borràs.

Marta G.

El meu carrer no és d’aquells comercials...

El meu carrer no és d’aquells comercials,


Tan sols hi ha les llars d’antics pescadors,

Amb tons familiars i acollidors,

Blancs i blaus són els seus colors.



No acostuma a ser sorollós,

Però amb el terrabastall del nº22,

I la endimoniada música de l’adolescent,

El silenci es trenca i arriba el soroll amb accent.



Cap olor es destacadament bona,

La flaira dels excrements de gos dura molta estona,

Hi ha moments en que els geranis del veí ens perfumen,

Hi n’hi ha altres que un camió ens porta al abocador en uns segons.



Un espai tan petit no pot donar per més,

El meu ambient no es bo ni dolent,

Aquest veïnat és bastant corrent,

És el carrer St. Agustí, que hi farem…?



Marc P

Característiques del meu carrer

Dalt, els turons vigilants, sota, el mar acollidor


i els vianants pugen i baixen multicolors,

petits finestrals plens de vida als blocs

i les llamineres botigues que criden l’atenció.



Rialles molt curioses se senten als balcons.

La música, els diumenges, mai ha de faltar,

un xivarri engrescador et crida del parc.

I tot destorbant, els cotxes estridents,van molestant.



Aquella fresca olor a humit quan plou.

Després de podar arbres queda un aroma encisador.

El flaire de la rostiseria fa la boca aigua tothom

i a les botigues de roba el perfum d’ambientador



Un espai molt engrescador.

El seu ambient és molt acullidor.

Aquest veïnat els agrada molt xerrar.

És el carrer més bonic del món!

Cristina Edo

Un carrer vestit de qualitats

Una luxosa escola,


A prop de la florida casa,

S’acosta al lluminós cartell de Telepizza,

Davant del popular restaurant.



Els molestos cotxes,

I les buscabregues veus,

Formen una sorollosa simfonia,

Que s’assembla a l’escandalosa música.



L’aroma de la mar salada,

Es combina amb la pudoreta urbana,

Per crear l’horrible essència,

De l’agror de les clavegueres.



És un espai apropiat,

És un ambient ideal,

Pel veïnat més amable,

És el carrer Enric Granados!

Àlex A

EL MEU CARRER

Diuen que el meu carrer

és llarg i ple de brutícia
però jo dic tot lo contrari.

És un dels carrers amb la
poca il·luminació dels fanals,
fa que sigui fenomenal.

Hi ha arbres que fan
mandarines i la brisa
marina que se sent quan
hi ha mal dia.

La barreja de caca
de gos/sa fa una imatge
espantosa.

ALBA M

Un ambient relaxat al meu veïnat

Un taller ben gran enfront del garatge,

El poliesportiu per la gent admirat,
Aquells pràctics contenidors pel reciclatge,
Aquest pas de zebra massa elevat.


La molesta sorollada dels vehicles a la matinada,
Els dolços miols dels gats sobre la teulada,
Aquell joiós escàndol en els partits de la mainada,
Aquest sonor terrabastall dels vidres trencant-se a la vegada.


Aquella terrible ferum de les deixalles,
La intensa fragància d’algunes plantes,
Una suau salabror com la dels mars de les rondalles,
I al migdia la lleugera oloreta del menjar a les cases.


Un espai sensacional,
Un ambient relaxat,
Aquest veïnat tant normal,
És el carrer més adequat.


Jan

dimarts, 22 de desembre del 2009

El carrer més desastrós

Al meu carrer hi ha dues cases,


hi han dos blocs

i a vegades apesta a mocs

tots els horts son verds

però els dels meus carrers apestan (puden) a merda

els altres carrer fan olor a contes d'ada (de fada)

però el meu fa pudor a mariguana



els veins són mal educats

i quasi sempre malparlats

els veins tenen una rialla fastigosa

i la boca horrorosa

com el vell del parking que és un carroza

les portes de les seves casas fan crec

i fan agror a pet

com l'home de l'hort

que és un vell fastigos

és horroros

molt petit grassós

Sebastián

El meu carrer, carrer Aragó

La xuxería de la cantonada,
el locutorí d’enfront,
els 4 fanals que no funcionen ,
i aquell pis de color vermell.

El murmuri de la gent parlant,
la botzina dels cotxes ,
els xiscles dels nens ,
aquella música dels dissabtes.

Una olor a pastissos bonissima,
aquell aroma a encens del veï,
la pudor de les clavegueres fastigosa,
fa una bafarada a menjar dels veïns.

El meu carrer és un espai molt llarg,
el seu ambient es molt bo ,
aquest veïnat no màgrada molt,
aquest carrer es molt sorollos.

Andrea

dijous, 17 de desembre del 2009

EL CARRER ON VISC: EL BARRI CAN MARESME

El carrer on visc no és gaire llarg ni massa curt ,no és estret però tampóc ample, no esta modernissat ni molt menys antiquat ,és una mica lleig però no tant ,és una mica bonic .Al costat esquerre hi han dos blocs, en el costat dret hi ha una casa on viuen uns amícs , també hi ha un parking ,entrant al carrer hi ha un hivernader que és molt gran, l’altre costat del meu bloc hi ha unes finques .
L’HORT I EL PÀRKING: ha vegades el meu barri és molt transitat perquè venen persones a treballar als horts i deixen els seus cotxes al parking .
L’HIVERNADER: hi ha persones que treballen a l’hivernader ,que són llatines, Asiàtics , Africans etc.
Venen a treballar molt aviat ,treballen fins a molt tard .
LES FINQUES: l’altre costat del meu bloc on visc hi ha unes finques que es diuen les fínques de VILA CÁCA ,tinc amics que viuen en les finques , encara no les han acabat però quan les acabin podré entrar ,encara no ens deixen entrar , perquè estan en construcció.
LA CASA DELS AMICS: la casa del meu amic es molt gran , bonica , i és de color blanca ,encara li queden dos anys als seus pares per acabar de pagar l’hipoteca.
Les persones del bloc on visc tots els nois ens coneixem i cadascú vivím en un pis a dalt d’un altre i tots vivím en el segon exemple: 12, 22, 32 etc. Sempre ens reunim tots els caps de setmanes ,per jugar a qualsevol joc de futbol per exemple: a penaltis, una classificatoria com hi han tan arbres juguem a les porteries etc.
En el quart pis viu una avia que el seu nét la bé a veure cada cap de setmana , la gent del barri es molt agradable , això es tot el que puc dir d’aquest barri .

Sebastián

dilluns, 7 de desembre del 2009

El meu carrer, un lloc adorable

Descriuré el meu carrerde dalt a baix. Hi han set carrers que voltejan el meu carrer, la carretera de premià de de dalt el carrer Joan XXIII , el carrer sant Mateu, el carrer indústria , el carrer sant Agusti i el camí Ral. Si baixes la carretera de premià de dalt tot recte torobaras el meu carrer si segeixes baixant uns 50 metres trobaras l’estacio de tren i la platja.


En el meu carrer hi ha tres semafors, set pasos de zebra i sis fanals de llum. Al començament del meu carrer hi ha una fabrica de metall molt gran, davant de la fabrica hi ha l’antiga fabrica del gas, on hi ha un museu… Després hi ha la casa de cotxes Citroën,dalt de la casa Ciroën hi ha un pis, davant hi ha una ortopedia igual que en el altre pis també hi ha un pis dalt de l’ortopedia. En tot el carrer hi han pisos dalt de botigues, bars…L’ortopedia fa cantonada, a l’altre vanda de la cantonada hi ha un forn que ha tancat fa poc, davant del forn hi ha una botiga de accecoris de pesca, al costat de la botiga hi ha un bar que quan hi ha un partit de futbol montan un xibarri molt molest, costat del bar hi ha una petita oficina que també fa cantonada al l’altre costat de la cantonada hi han quatre cases enganxades, devant de les cases hi ha un altre bar que també fa cantonada a laltre vande de la cantonada hi ha una gran botiga de submarinisme al seu costat hi ha un pis, davant del pis hi ha un garaje lletj i antic al seu costat hi ha una oficina d’aceguranses nova i finalment hi ha la sortida cap a la N-II.

En el meu carrer la gent ès molt simpatica pero hi han uns joves que sempre están borraxos . L’altre dia a les 4:45 de la nit un dells acabava de sortir del bar molt borraxo i comença a cridar com un boig cuan el vaig escoltar em van entrar esgarifançes. Els dissabtes i els diumenges el nostre carrer esta molt tranquil en canvi de dilluns a divendres els nens i nenes de la Salle pasen per alla i fan molt de sorroll, pero igualment a mi m’agrada el meu carrer. I aixi es el carrer PONENT.

Houda D.