dimarts, 19 de gener del 2010

dilluns, 18 de gener del 2010

El meu carrer

El meu carrer té tres coses que destaquen molt: una església on des de casa meva s’escolten le campanades, el camp de football que també s’escolten els crits del public, sobretot quan marquen un “gol” i un local que és diu la Llar dels avis on hi van les persones de tercera edad a pasar l’estona, juguen a jocs de taula, escolten música, fan “karaoke” i de tant en tant fan balls amb una petita orquesta i s’ho passen d’allò més bé. 
És bastant net, també curt i estret. El veinat mai fa escàndol, és molt tranquil, passa molt poca gent pel meu carrer i hi ha nomès una botiga: Agencia de viatges ECUADOR, hi han uns quanta fenals i pocs arbres també hi ha al costat de l’esglesia un descasmpat on hi aparquen els cotxes i també hi ha un parc, hi han palmeres i en una d’elles estan enterrades totes le meves mascotes, la majoria eren ocells i un d’ells és un hamster. Quan era petit m’encantava anar aquell petit parc i mai me'n volia anar perquè com hi havien gronxadors i a mi m’encantaven. El millor d’aquest carrer és que no fa olor a la pudent brossa perquè no hi han contenedors, és net i és silnciós. Des que vaig néixer he viscut en el mateix carrer, aquest carrer està en la frontera de Premià de mar i Premià de dalt. Hi ha un veí meu que és de la mateixa classe que jo i una altre cosa que te molt pocs senyals.    
Alejandro                 

El meu carrer, un oasi de tranquil·litat



El meu carrer, un oasi de tranquil·litat

Cases lleugerament vermelles al final de passatge.
Parc molt petit a l’esquerre.
El gratacel Blau Premià.
El rètol tímidament vistós de l’escola d’anglès.

La poca remor dels aparells d’aire condicionat.
Les veïnes xerrameques pel matí.
Una mica de soroll provinent del taller de mecànic.
El silenci sepulcral de la nit.

La ferum dels contenidors.
El perfum de les plantes del nostre jardí.
El terriblement flaire de les pixades de gossos.
La pura frescor dels matins.

Un espai verdaderament tranquil.
El meu ambient acollidor.
Aquest veïnat gens problemàtic.
És el carrer pràcticament ideal.


dijous, 14 de gener del 2010

Fotografíes Rafael de Casanova

Mostrar todo
I.E.S. Cristòfol Ferrer




Pla general c/ Rafael de casanova




I.E.S. Serra de Marina




Residencia en construcció



Pla general c/ Rafael de casanova

Carrer Pilar

El meu carrer es diu carrer Pilar.
Al meu carrer hi ha un bar que es diu Bar Premiá on tenen moltes taules amb catires tothom que hi va ,s’hi asseu per pendre alguna cosa o bé a jugar a Domino, fan fins i tot torneixos. 
Tenim nou edifics al voltant, els tendals són quasi tots de color verd menys els de color taronja que tinc al davant.
Hi ha una botiga de recanvis de cotxes on entra molta gent, sempre está plena. També hi ha una botiga de quadres hi ha la tintoreria que fa molt de temps que hi és, jo crec que des de que els meus pares eren petits.
A la cantonada tenim la Pastisseria on anem tots els dies a comprar pa, fan cafés ja que també és cafeteria.
El carrer en general está força bé hi ha alguna esquerda a la carreterra o algun forat pero on está malament del tot, les voreres són bastant amples , s' hi pot caminar amb tranquil·litat sense que hi hagi cap cotxe aparcat a sobre.
El meu carrer és llarg , ampli i desastros.
Hi ha blocs de pisos , botigues i bars.
Els blocs de pisos son grans, alts i bonics. 

Cristian