dimarts, 30 de novembre del 2010

Carrer Rar

Al meu carrer va passar una cosa molt rara, perquè a la marató de Premià, al dia anterior, hi havia gent passant amb fruita, aigua, bicis, begudes energètiques, etc. Camions camions i més camions, tot allò ho vaig veure des de el balcó de la meva casa, abans de baixar, vaig agafar vint euros, i vaig a anar a fer la compra i al tornar estaven preparant per anar-se'n, vaig pujar i vaig veure els camions que feien com una carrera tots junts uns vint o trenta, a que és increïble?
Doncs així va ser a arriba la meta van parar van dir qui havia guanyat i van descarregar tot el que portaven.
Jordi H

Monoleg: Els bombers estan aqui!

Era un dilluns agitat , dels de treball jo tornava de l’escola quan: Mare,mare! Els bombers estan al final del carrer! Mira, si no t’ho creus..
Vua! Feia quatre anys que no passava res i creia que passarien quatre més abans que passés alguna cosa.

Que deu haver passat? Una fuita de gas, la cuina s’ha cremat o fins i tot un incendi de veritat? Però això no pot ser, són imaginacions d’una nena. Un incendi al carrer Jaume Balmes. Podria ser a un altre lloc pero aquí... Demà tinc un examen i no em podré treure això del cervell. Intentaré no pensar-hi. Però ha passat. Ai quan ho expliqui a les meves amigues!
Adrián

Incendi Verdaguer

Doncs estava jo, La Mireia, passejant pel carrer Jacint Verdaguer, quan vaig veure una pila de joves que semblava que haguessin vist un fantasma, vaig girar el cap i vaig saber el perquè.

El bloc de pisos d’una amiga meva, ben bonic que era amb les flors a les finestres ,s’estava cremant. Mentre contemplava l’incendi des de la cantonada, algú em va posar la mà a l’espatlla, era una mà que no tenia gaire bona pinta.

Vaig fer un salt que no se com no em va donar un infart, encara sense pendre’m les meves onze pastilles,unes del calci, unes per a les defenses...Era la meva amiga,la Laura,vella i arrugada, em va explicar que s’havia calat un incendi perquè un home es va posar a dormir fumant, amb el “cigarro” encès.

No és el més sa el que no fuma, si no el que menys hi pensa.

Miquel S

Monòleg de mitja nit: la gran però petita caminada.

Ja quasi no recordo, aquell dia tan calorós, que em queda ja tan lluny, quan vaig portat a taekwondo o una cosa d’aquestes que em van demanar la meva néta de 12 anys i el meu nét de 14 anys, que són molt esportistes.
Just quan sortíem, per aquell inacabable carrer, no ens van deixar passar amb el cotxe. Havien tallat el carrer Capitans de Mar...
Que per què, em pregunta? Doncs miri, es veu que estaven gravant un llarg episodi per a una sèrie de televisió que ja no recordo com es deia. Ja saben que amb l’edat...
No s’impacienti dona i deixi’m acabar d’explicar-ho tot. Es què sempre em pregunta vostè! Si vol, crido a la meva dona i que li ho expliqui ella, si no, no m’interrompi més, si us plau. És cert el què diuen que el futur que ens espera amb la joventut d’avui en dia...
“Bueno”, el que els explicava abans a vostès. Doncs es veu que estaven gravant una sèrie de televisió i vam haver d’anar caminant tots tres plegats, el meu nét, la meva néta i jo.
El bonic gimnàs on anaven és molt lluny i l'impressionant camí se’m va fer molt llarg però a ells no. No ho vaig entendre. Em van dir què no era ten llarg com jo deia i que estava exagerant, encara què per a mi no era cert...
Que com vaig tornar, diu? Molt cansat, és clar. I després va anar la seva mare a buscar-los perquè jo ja no podia més. El que em va sorprendre va ser què ells no es cansessin.
“Bueno”, aquesta ha estat la història d’avui que ha tingut lloc al carrer Capitans de Mar. Ens veiem demà a les 23:00h i explicarem un fet terrorífic que va passar al gran camí del Mig.
Adéu i gràcies.
Ester

El suïcidi de la Gran Via...

Avui ha passat al meu carrer una cosa molt forta, però a mi m’ha agradat molt , un noi s’ha suïcidat. Per les coses que m’han explicat , s’ha suïcidat perquè estava boig.
La meva mare el va veure per la finestra cridant molt , i va avisar-nos . Mai havia vist una cosa tan forta i tan xula!!
Des d’aquell moment, m'agafa per mirar la freda i gran finestra .
El noi quan va cridar cada vegada estava més boig i al final ha acabat mort , perquè s’ha tirat de la finestra de casa seva.
Mai oblidaré aquell horrible moment. Estava molt emocionant perquè no havia vist mai una cosa tan guai! , però no només pasa això ,sinó que també han passat moltíssimes coses més ¡ES QUE LA GRAN VIA , ES UN CARRER SENSACIONAL!
Luciana

dijous, 25 de novembre del 2010

Carrer camp de mar : un carrer de bars

El meu carrer es diu Camp de mar. És el carrer que comunica Premià de mar amb Vilassar de mar pels camps. És un carrer llarg, ample i enrevessat,  perquè hi ha uns carrers interiors que també es diuen així . El meu carrer és molt popular a Premià , ja que està ple de bars petits i grans : la Brisa el o el “Rafa” com tothom el coneix , Sant Cokret el  Italià , el Racó de camp de mar ,el “poc a foc” i el “gallego”. La veritat és que no sé ben bé com es diu aquest últim bar , però com que el propietari és gallec, tota la gent li diu així. El meu bar preferit és la “La brisa” perquè el Rafa
fa uns entrepans pel matí boníssims, uns calamars daurats els caps de setmana i unes patates braves a l’estiu que són per llepar-se els dits!
En el meu carrer podem trobar unes quantes papereres grises i no molt grans, hi ha 4 contenidors i tres papereres soterrades. M’agrada molt veure com el camió ve a buscar la brossa pudenta i aixeca el contenidor de sota terra.
El millor que té el meu bonic carrer és que al fons podem veure el mar. Al final del carrer es troba el pas soterrani per poder anar a la platja més ampla i més poblada de Premià.
Com a tot carrer trobem fanals llargs i lluminosos. Jo visc a una casa, però hi han edificis  alts.
M’agrada moltíssim viure al meu esplèndid carrer!
joan b

dimarts, 23 de novembre del 2010

EL CARRER UNIO, PLE DE EMOCIÓ

El meu carrer es el carrer Unió i té molta emoció. Els pisos són de color blanc i marro i són prou grans. D´entrada m´agradaria que el carrer Unió és un dels més llargs de tot Premià de Mar. La plaça dels Països Catalans esta dins el carrer Unió. Ara si esta reformat. Li posaran 6 parquins per que es deixen el cotxes i a dalt una plaça perque juguin els nens. Tot això trigara 1 any i mig en fer-se peró valdrà la Pena. Al finalment, en el carrer Unió hi ha llocs per dinar com el doner king o el forn de pa. Peró també i a llocs per esmorzar com el bar deportiu.


marc

CARRETERA PREMIÀ DE DALT,UN HORITZO MOLT ESTRET

El meu carrer està situat a l’entrada de la N-II, travessat per la Gran Via fins arribar al Camí del Mig.
En primer lloc, el meu carrer és molt llarg, ample i lluminós. Al mig està travessat per la Gran Via, també té semàfors, pas de vianants, voreres , cartells publucitaris i parades d’autobús. Les voreres són estretes, amb rajoles quadrades, de color gris clar, tenen pals amb base rodona, de forma cilíndrica. En mig del carrer hi ha boques de clavaguera, també hi ha arbres de fulla caduca amb tronc gros.
En el mau carrer hi ha molts semàfors, pas de vianants de color blanc i policies a les sortides dels col·legis, aixó beneficia que no hi hagi accident. Desprès, per continuar, els fanals són de color gris amb una llum intensa i a l’extrem una semiesfera translúcida que deixa passar la llum, també hi ha papereres d’acer de color metal·litzat amb una bossa de plàstic negre. Hi ha zones verdes, amb bastanta vegetació que toquen amb el carrer.
També és un carrer poc transitat, això ajuda que sigui bastant silenciós excepte quan surten els nens de l’escola. Hi ha molts cartells publicitaris penjats per tot el carrer això fa que la poca gent que hi passa es parin amb curiositat a veure els cartells que criden més l’atenció.
Estic molt orgullosa de viure en la carretera de Premià de Dalt!

Mossèn Jacint Verdaguer

El carrer Jacint Verdaguer no es pas un carrer tranquil perquè hi passen molts cotxes. Està situat un carrer mes amunt de la Gran Via. Jo visc al final de tot, des d’on comença fins que acaba es molt llarg. Fins i tot es un dels més llargs de Premia de Mar. En el mateix carrer hi viu molta gent que conec fins i tot son els meus amics.
Hi han moltes botigues,també esta l’escola del Dofí i el mercat municipal,sobretot hi han botigues de sabates.

DANI

EL CARRER NÚRIA

El meu carrer és el carrer Núria.No és molt gran, però hi ha botigues, una escola, bars, cementeri, gimnàs, cases i parcs. En el meu carrer hi ha contenidos de reciclatge: groc, verd, marró i blau.
Entre la carretera n’hi ha una cruïlla que es diu Ramon i Cajal. A Ramon i Cajal hi ha un forn, un bar, edificis...
Al meu carrer hi viuen moltes persones perquè hi ha moltes cases, i a cada casa hi viuen moltes persones.
Jo quan anva a primaria, tenia l’escola molt a prop però ara, esta molt lluny. La
meva escola d’abans era bastant gran, tenia tres edificis, un pel cicle baix, un pel cicle mitja i un pel cicle superior. Tenia dos patis, el de abaix i de dalt.El divendres, dels de sise podeiem baixar a la pista a jugar a futbol, però els altres dies no, els altres dies baixaven el altres cursos.
El cementeri, ho tenim a menys de 50 metres, i per la nit si surtes al balcó, es veu tot fosc i fa por.
El bar que n’hi ha al meu carrer es diu Can Joan i n’hi ha moltes persones.

Silvia

GRAN VIA DE LLUIS COMPANYS, “EL COR DEL POBLE”

Visc en un pis al carrer Gran Via de Lluís companys, antigament era només Gran Via, però li van posar aquest nom en honor d’aquest home que va ser president de Catalunya.

En el meu carrer també hi ha el mercat Sant Joan, la plaça dels Països Catalans, que ara l’estan ensorrant per fer-lo de nou, amb un pàrquing a sota i a dalt una petanca, pista de ping-pong, grades i tobogans. Serà una plaça per fer actes musicals.

En el principi de la Gran Via s’ha fet una urbanització que es diu Can Boter, aquest nom és de l’amo de les finques de la masia.

En la zona centre de Premià on tota la gent va de compres, a l’estanc.. a molts llocs. I on abans era un cinema, ara és un Condis

Per contniuar, el meu carrer tot recte et porta a la carretera de Vilassar de dalt i anant cap a l’esquerra de Premià de Dalt.

Per acabar, el meu Carrer acaba a la plaça Doctor Ferran, on està el Vall Premià 1,2 i 3.

alba

divendres, 19 de novembre del 2010

Carrer Joan Maragall, petit i amb molt de guirigall

El meu carrer medeix 200m aproximadament,  hi ha 32 cases.Quasi totes són plantes baixes o plantes baixes més i 
dues cases que tenen planta baixa més pisos.No hi ha cap botiga però anys enrere  havia tingut una carnisseria,sabateria i més antigament 
quan jo no havia nascut hi havia una fruiteria,una peixateria i fins i tot un bar. El meu carrer està envoltat pels carrers:El Pilar,Ramón i 
Cajal,Monserrat i passatge Prim.Abans era molt bonic.

L’asfalt està en molt mal estat.  M’agradaria que fos un carrer de vianants,perquè així els nens del  carrer podríem celebrar festes,,jugar a la pilota o fer els deures a l’aire lliure o la gent gran a passejar.

No hi han arbres ni papereres,el meu carrer no m’agrada molt, m’agradaria que l’arreglessin.

LA GRAN VIA DE LLUÍS COMPANYS

El meu carrer és molt llarg , potser el més llarg del poble.
Hi ha moltes botiges de roba ,de sabates ... també hi ha farmàcies i gelateries.
Al costat esquerra d’ on visc es troba un Condis,a la dreta un bar i davant una farmàcia. El carrer està seguit per un munt de fanals i escombraries.
El  carrer on visc es diu la “gran via” i jo crec que es diu així perquè és molt llarg ,com una via.
Jo crec que és el millor carrer de Premià perquè és llarg, gran i bonic, però això va a opinió de la persona.
El meu carrer es troba al meitat del poble i és el carrer més il·luminat.
A la Gran via es troba la Plaça de la Sardana una de les places més conegudes del poble.
El meu carrer és el millor és llarg,bonic i net.
Netty

dijous, 18 de novembre del 2010

Carretera Vilassar de Dalt Els súper decibels

El meu carrer, que és la Carretera Vilassar de Dalt, és un carrer molt, molt llarg: Crec que té més de 2,5 km potser 3 km no ho sé, però el que sí que sé és que va des del mar, la N-2, fins quasi acabar Vilassar de Dalt. Hi ha un problema molt molest en aquest carrer, el problema és que és molt transitat: passen almenys 30-50 cotxes per minut o per cada dos minuts, també passen molts camions i força motos.

Jo visc a 800 metres de la platja, 10 carrers mes amunt de la N-2, però fins i tot així m’encanta aquest carrer, a part no és gaire lluny dels instituts. Te moltíssims fanals, van de 10m en 10m, són altíssims, fins i tot més grans que la meva casa. Bé, ara anem a parlar del meu carrer físicament, com he dit abans, hi ha molts fanals, alts, en una part hi ha una línia d’arbres. Aquest carrer és molt important perquè connecta a molts llocs i té molts llocs interessants, per exemple la Biblioteca Municipal, connecta amb la Gran Via, la Piscina Municipal...

Ah!! en el meu carrer hi predominen molt les cases i en aquest cas jo visc en una. Aquesta ha sigut la meva descripció del carrer.

Luca Fernàndez

Carrer Av. Catalunya, un carrer sense edificis

Per començar, vull dir per on es situa el meu carrer: aprop de Premià de Mar, i també és aprop de la carretera de Vilassar de Dalt.
El meu carrer és molt tranquil, gairebé no hi passen cotxes.
Per la nit el meu carrer és molt silenciós i no s’hi sent res.
També és molt llarg i poblat.
Jo visc en una casa on hi ha dues en una. Al costat de casa meva hi ha una botiga de queviures.
Pels matins, els ocells canten i és molt bonic.
En el meu carrer només hi ha cases, no hi ha edificis i algunes de les cases que hi ha tenen piscina.

El meu carrer està ple d’arbres amb fulles de tots els colors: marró, vermell, groc...

Per finalitzar, vull dir que m’agrada molt el meu carrer per dues raons:
la primera perquè des del meu balcó, per la nit, es veuen totes les llums de les cases i els fanals de Premià de Dalt i de Mar.
I la segona perquè tinc molts amics i m’ho passo molt bé!

PASSATGE BURRIAC:UN LLOC DE PAU I TRANQUIL.LITAT

El meu carrer és un carrer amb tranquil·litat, però, tot es desfà quan passa un cotxe o moto.
Davant meu balcó es veu una casa de paller una mica vella amb 12 arbres, 2 gronxadors, un garatge i moltes flors. Quasi tota els cotxes , motos, camions... són de color negre.

N’hi ha de cars, i quasi sempre nous davant de la casa de pagès hi ha un camp ple d’herba per on cada mes passa un tractor per tallar l’herba. Abans que hi hagués l’herba, hi havia un hort ple de terra seca amb aigua no potable. Al costat de la casa de paller, hi ha un petit parc amb quatre vells arbres i set bancs acabats de pintar de negre.

Davant del parc, hi ha una autoescola que han obert fa poc, és a dir, què és nova. Al costat de l’autoescola, hi ha uns congelats que fa molt temps que estan allà, però, han canviat moltes vegades de cap. I al final del meu carrer està la POLICIA LOCAL i al costat sempre té motos de color blanc i negre ,o a vegades blaves. El meu carrer és IMMENS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

oscar jimenez

Carrer de la Mercè, el carrer Sorollós

El meu carrer és molt sorollós, a cada moment passen cotxes , motos, camions... Els veïns són molt amables , simpàtics i col·laboradors. Hi ha una escola al costat de la meva casa ( l’escola Sant Cristòfol), també fan soroll quan surten els nens de l’escola.

El meu carrer hi ha fruiteria, carnisseria, ambulatori... El que més m’agrada del meu carrer és que hi ha de tot, perquè així no hem de caminar molt per desplaçar-nos. I el que menys m’agrada és el soroll que fan els cotxes. M’agraden els carrers amb molta gent, perquè així si et passa algu pots avisar a un veí o alguna persona que hi hagi per el carrer. Em sento contenta de tenir uns veïns com els que tinc. El carrer és molt llarg, estret i bonic.

dimarts, 16 de novembre del 2010

Jacint Verdaguer, el carrer dels edificis

El meu carrer està ple d’edificis nous i antics.
Hi ha un forn de pa,el qual porta molt de temps obert.
També hi ha un gimnàs molt bonic i nou.
Hi ha una font d’aigua potable.
En el meu carrer, cada dimarts posen uns encants, en ell posen parades de fruita fresca, roba nova i complements com ara arracades, polseres, etc...
En el meu carrer, sempre hi ha molts cotxes aparcats en fila, també sol haver motos, camions i bicicletes amb una cadena perquè no se l’emporti ningú.
Al final del carrer hi ha un parc no molt gran, més bé és petit peró sempre hi ha nens i nenes jugant feliços amb els seus amics.
Al meu carrer viuen molts amics meus, ja que com el títol indica-hi ha molts edificis, els quals tenen molts pisos.
M’agrada el meu carrer perquè es molt tranquil.
També li va molt bé a la meva mare perquè té un supermercat molt aprop.
El meu carrer es bastant llarg i bastant ample.Solen haver animals petits com ara gossos i gats, o també de grans però tots bonics.

GRAN VIA, UN LLOC TRANQUIL

El carrer on visc és molt gran i no és estret, m’agrada molt, té plantes a la vorera de la cantonada i també fanals,d’autobús,i també semàfors , pas de vianants i una rotonda.
Peró al final de la Gran Via.
Jo visc aprop d’aquesta rotonda, a mi m’agrada perquè per on visc no hi ha tant de xivarri  con el mig de la gran via .Passen cotxes vells , bonics també tenen contenidors, a les voreres hi ha cotxes aparcats .
Pel carrer hi ha molta gent que camina per la gran via ,també hi ha gent que es queda a menjar a alguns restaurants o bars que hi ha a la gran via. Alguns avis passegen els seus gossos o van de compres.
La gran via arriba fins a la salle. A dalt també us trobareu forns o quioscos per comprar cosa com, per exemple, el diari.
 
Juan José P.

RAFAEL DE CASANOVA, EL CARRER DEL ESTUDIANTS



El meu carrer es diu Rafael de Casanova. En aquest carrer hi han dos instituts. El I.E.S Serra Marina i l’ I.E.S. Cristòfol Ferrer. És un carrer bastant llarg. Sempre hi pots trobar aparcament, cosa que no tenen altres carrers.

Té unes cases grans, altes i boniques. En aquest carrer podem trobar una papereria, un forn de pa, una xuxeria i un bar.També hi podem trobar un espai per a jugar, un camp de futbol.

És un carrer llarg, net i agradable. Hi ha moltes urbanitzacions de blocs de pisos i de cases. També hi ha molts nens als que pots conèixer i passar-ho bé amb ells. També hi ha bancs per a gent gran, moltes papereres i també una recent residència d’avis molt nova, acollidora i maca. És un carrer en què no hi solen haver moltes obres. També presumeix una calçada i una vorera ben amples.

Carrer Enric Granados, el millor carrer de Premià de Mar

El meu carrer és el de Enric Granados.
És ample, bonic, de vegades, quan el gossos no hi fan caca i te les botigues(dia, shecler etc...) suficients per no tenir que anar molt lluny.

El carrer per a mi es el millor de premià per què tots els meus veïns em cauen be i no hi ha només una cultura sinó que hi ha a varies como la meva veïna Ines que es d´Equador, em cau molt bé, i el àrabs que viuen en la planta baixa.

El meu carrer té avantatges que com no és molt popular no hi ha molt de xivarri i altres.

Potser no penseu que aquest carrer sigui el millor però jo hi he viscut tota la vida i per a mi és el millor carrer de tot PREMIÀ.

Com aquest carrer no es molt popular només hi ha xivarri els dies del correfocs en la festa major etc...

En fi el Carrer Enric Granados és el millor de tot Premià de mar ( per a mi ) i crec que tos els que hi viuen també ho pensen.
Carlos P.

dilluns, 8 de novembre del 2010

Carrer Riera de Premia ¡¡¡El millor carrer !!!!

El meu carrer és el carrer és el carrer Riera de Premià. Hi passa molta gent diàriament perquè passa per el carrer del tren i per això hi ha molta gent a totes hores.
El meu carrer  hi ha un parc de sorra amb dos  gronxadors  un tobogan etc... on també hi fan caca els gossos  les rajoles del terra son roses i blances hi han deu bancs aproximadament hi han dos locutoris, un mini market, dos bars, una carnisseria, una peluqueria, un doner, hi ha cinc carrers que travessen el meu carrer  una botiga on  fan la manicura i la pedicura, una farmacia, i una veterinaria on venen i atenen als animals hi ha un pilot de arbres ...
Andrea Suárez

diumenge, 7 de novembre del 2010

Gran Via, el centre del poble



Primerament, us explico que el meu carrer està situat en la Gran Via entre el carrer Joan Prim i el carrer Unió.
Caminant una mica cap a baix per Joan Prim arribem a la platja de Bellamar, caminant cap a dalt arribem a la muntanya (Cadira del Bisbe).
A continuació, si surts cap a la dreta per la Gran Via en el primer semàfor està la Carretera de Vilassar de Dalt, després una rotonda i, finalment, arribaries a l’institut.
Al contrari, si camines cap a l’esquerra per la Gran Via arribaràs al final del carrer on es troba el Club de Tennis i finalment arribaries a Barcelona.
Davant del meu pis, pots veure la muntanya, per baix el mar i pel mig la Plaça del Països Catalans, que ara mateix està en obres. A prop tinc el “Condis” i al costat una botiga de llaminadures.
Una mica lluny, em queda el camp de futbol, uns 10 carrers cap amunt.
En particular, la Gran Via es caracteritza per tenir molts comerços de tots tipus, cafeteries i moltes caixes d’estalvis. Així també, el meu carrer és molt utilitzat per la Festa Major, el carnaval i la Festa dels Reis Mags.

Carrer Mossèn Jacint Verdaguer

Visc al carrer Mossèn Jacint Verdaguer, al barri Can Farrerons.
És un carrer molt gran que travessa tot el poble horitzontalment, és paral·lel al mar. La part del meu carrer on visc està molt ben situada. Té dos restaurants, un bar, un videoclub,un supermercat i un banc. Quan no em quedo al menjador de l’institut, vaig a dinar a un restaurant del meu carrer que es diu “Nou Serra” serveixen gran quantitat de plats: caldos, carns, peix, marisc, etc.
El videoclub és molt gran i venen gran quantitat de jocs i pel.lícules:de por, d’humor, d’acció i aventura,
etc.
El nom de Mossèn Jacint Verdaguer li ve d’un poeta molt famós el qual era veí de la mare del meu avi.
Travessant el carrer es pot arribar a qualsevol punt del poble.
Jo visc en un pis. L’edifici és el número143 però som una comunitat de veïns composta de quatre edificis.Tinc dues piscines i un frontó. En definitiva, visc en un carrer molt gran i important.

Marc A.

dissabte, 6 de novembre del 2010

Carrer del mig, un carrer divertit

El meu carrer està al mig. Visc a Premià de Dalt, i és un carrer molt lluny del institut. M’alegro molt de viure en aquest carrer perquè tinc el Poliesportiu al davant, i tinc molts amics veïns. En primer lloc, el meu carrer és prim, llarg i estret. Tinc moltes cases al costat, com la meva. Són espaioses i tenen 4 plantes.
A continuació, us explicaré més coses. El meu carrer és una rotonda, i té més cases per darrere, per la dreta i l’esquerra. El meu carrer passen molts cotxes i fan molt soroll.
Sempre passen a totes hores, són molt pesats!!!!!!!
M’encanta viure en aquest carrer!!!!!!!
Perquè sigui molt escandalós, m’agrada molt! Tinc els contenidors al davant de casa, és molt útil!
Després, hi ha molts pisos a la esquerra i són de 5 plantes, i també conec molta gent del pis. Aquest carrer també té garatges de les cases. És molt útil!!!!!
Aquest carrer és molt divertit i escandalós, però m’encanta viure aquí!!

Paula B.

divendres, 5 de novembre del 2010

El carrer Santiago Rusinyol, el bessó de la “Gran Via”.


A Premià de Mar hi ha un carrer que està situat al final de la Gran Via que es diu Santiago Rusinyol.

Cada dia molta gent passeja pel carrer i hi ha molt de soroll.

El meu carrer és un carrer bastant llarg: va des de la platja fins el carrer Enrique Granados.

Hi ha molts fanals nous i també una mica rovellats, també hi han pins on sempre sempre hi ha algun ocell, però el que és dolent del pi és que cau molta pinassa seca, punxeguda i negra. A continuació, el principi del carrer (a la platja) hi ha molts pisos i apartaments, tirant més amunt hi ha cases de planta baixa d’una o dues plantes i amb garatge, més amunt hi ha el carrer de Batlles que és el que tira cap els instituts. La zona alta del carrer hi ha moltíssims pisos i comunitats amb piscina, etc.

Al final hi trobem un supermercat, un videoclub i alguns bars.
El que més m’agrada del meu carrer és que està molt aprop dels instituts i que hi ha molta gent, però està una mica lluny del centre del poble.

El meu carrer també recull molt cotxe perquè allà s’agafa la carretera de Vilassar de Dalt per agafar l’autopista. i que hi ha molta gent, però està una mica lluny del centre del poble.
Molt a prop del carrer trobem la piscina municipal del poble.

dijous, 4 de novembre del 2010

Carrer Enric granados,un oasi de soroll


Jo visc al carrer Enric Granados entre el banc Pastor i la forneria Lloveras. El meu carrer té 22 blocs, 3 cases, 3 perruqueries i 5 garatges.El meu pis té 2 plantes i d'altres de 3 o 4 plantes, prop hi ha un telepizza que entrega pizzes a casa o les vas a buscar tu.
A dalt hi ha un kumon de matemàtiques on els nens entre 5 i 8 anys van a apendre les matemàtiques.A dalt a la dreta hi ha una perruqueria d’homes i dones on et tallen el cabell.
A baix a l’esquerra hi ha una botiga on es venen tints de cabell.
En el meu carrer també hi ha una escola privada que es fa l’ESO i tu pagues la meitat i l'estat paga l'altra part.
El meu carrer té una longitud de 900m i travesa tot Premià, és molt gran.

dimecres, 3 de novembre del 2010

Carrer Enric Granados, un eix del poble.

El meu carrer se l’ha anomenat amb el nom d’un músic, pianista i compositor català molt important.

Està situata al mig del poble, és paral·lel a la Gran Via i va des de la carretera de Premià de Mar a la carretera de Vilassar de Dalt, on acaba amb uns dels pocs semàfors del poble.És molt llarg, i travessa tot el poble paral·lelament al mar.

És un del carrers que forma part del nou nucli urbà construït els anys seixanta i esta envoltat d’edificis alts de vivendes, per aquest motiu es un carrer ombrívol.

L’enlluernament del carrer és antic i precari.La xarxa elèctrica encara és aèria, si fos soterrada seria més segur, còmode, pràctic, bonic i estèticament modern.

També és un carrer que forma part de centre comercial del poble.És un carrer que té les voreres estretes i amb pilones a ambdós costat i els cotxes aparquen a la dreta.

Està transitat per molts cotxes i persones. Només és d’un sentit ¡, direcció Mataró. Té moltes botigues: carnisseries, peixataries, drogueries, perruqueries, supermercats, fruiteries, forns de pa, bars, merceries, botigues de llaminadures, d’electònica, d’electrodomèstics, de roba, de joguines,...

Per desgràcia, és un carrer brut ja que el terra està ple de:caques de gos, cigarretes, xiclets, paperts, bosses de patates, bosses de súper,...

Per finalitzar, com que és un carrer important cada any passa la cavalcada de reis, el correfoc de festa major, la cursa a pèl i la rua de carnestoltes.
 
Carla L.