El meu carrer és molt llarg amb edificis i pisos blancs
Des del balcó es veuen els vianants passejant
I per las teulades el gats miolant.
I els dies de sol la gent parlant.
no hi ha botigues ni supermercats
és un carrer sense emoció
la gent quan passa cridant
i els gossos bordant
se sent una pudor a benzina
de cotxes aparcats
i les merdes dels gossos
les pixades dels gats
i finalment el meu carrer no es especial
no te res d’emoció
però es el meu carrer
el Carrer Unió
Marc
dimarts, 26 d’abril del 2011
EL CARRER DE LA MÚSICA
El meu carrer s’hi veu,
uns verds i petits arbres,
uns llargs fanals espectaculars
i uns cotxes espectaculars.
Pel matí una bona melodia,
acompanyada d’una gran sintonia...
se sent els lladrucs del gossos.
Quan plou fort, sempre grans trons.
El meu carrer es plé de frescor,
sempre manté una vegetal putrefacció.
No hi ha pudor de brossa,
perqué sempre hi ha una enorme fragància.
El meu carrer conte una gran aroma,
pots arribar a contemplar cotxes espectaculars.
Alguna vegada, alguna gran cançó,
aquest es el carrer de la unió.
MOAAD EBN EL JABRI
uns verds i petits arbres,
uns llargs fanals espectaculars
i uns cotxes espectaculars.
Pel matí una bona melodia,
acompanyada d’una gran sintonia...
se sent els lladrucs del gossos.
Quan plou fort, sempre grans trons.
El meu carrer es plé de frescor,
sempre manté una vegetal putrefacció.
No hi ha pudor de brossa,
perqué sempre hi ha una enorme fragància.
El meu carrer conte una gran aroma,
pots arribar a contemplar cotxes espectaculars.
Alguna vegada, alguna gran cançó,
aquest es el carrer de la unió.
MOAAD EBN EL JABRI
TOT SOBRE EL MEU CARRER
En el meu carrer
Es veuen grans blocs,
unes cases blanques
Arbres i cotxes de colors
En el meu carrer
S`escolta el lladruc dels gossos
El cant dels ocells els crits de la gent
i Les rialles dels mossos
En el meu carrer
Es respira l’aroma i la frescor de les flors dels jardins
Barrejat amb el perfum
De saborosos menjars que cuinen els veïns
En el meu carrer hi ha de tot
Coses que m’agraden I coses que no,
Flors que perfumen i cotxes que embruten,
Però a la fi és el meu carrer i m’agrada molt.
JORDI V.
Es veuen grans blocs,
unes cases blanques
Arbres i cotxes de colors
En el meu carrer
S`escolta el lladruc dels gossos
El cant dels ocells els crits de la gent
i Les rialles dels mossos
En el meu carrer
Es respira l’aroma i la frescor de les flors dels jardins
Barrejat amb el perfum
De saborosos menjars que cuinen els veïns
En el meu carrer hi ha de tot
Coses que m’agraden I coses que no,
Flors que perfumen i cotxes que embruten,
Però a la fi és el meu carrer i m’agrada molt.
JORDI V.
Un carrer viu.
Edificis que observen com es mou
frenèticament la gent,
cotxes que dormen,
cotxes amunt i avall contínuament corrent.
Motors sorollossos en marxa,
xiuxiueig de gent.
Un balcó que raja,
i un músic que assaja.
De peix,de carn,de pa,
el lleixiu de la peixateira
i de pollastre a l’ast.
Tot tipus d’aromes hi ha.
El meu carrer no és ni millor ni pitjor,
però si pares atenció,
mira, mira !
Es veu com respia.
Carla Lecha
frenèticament la gent,
cotxes que dormen,
cotxes amunt i avall contínuament corrent.
Motors sorollossos en marxa,
xiuxiueig de gent.
Un balcó que raja,
i un músic que assaja.
De peix,de carn,de pa,
el lleixiu de la peixateira
i de pollastre a l’ast.
Tot tipus d’aromes hi ha.
El meu carrer no és ni millor ni pitjor,
però si pares atenció,
mira, mira !
Es veu com respia.
Carla Lecha
Un carrer normal
El meu carrer no és especial,
té arbres al voltant,
un parc gegant
i una claror impactant.
Alguns dies sonen les melodies dels ocells
d’altresel soroll de les obres del carrer,
el gemec dels nens és constant
però jo no em queixo tant!
El meu carrer no fa pudor ni agre ni dolçor.
L’olor a peix és constant,
per la peixateria del costat del bar.
Aroma a pollastre, per una botiga que hi ha allà.
El meu carrer no és especial.
Un espai sensacional,
jo crec que és molt normal
i desprèn un ambient pràcticament ideal.
Aida González
Tot sobre el meu carrer
El meu carrer
El que més es destaca es quan el sol surt.
Tot es veu més brillant.
Una de les coses que passen al meu carrer.
Es veuen cotxes més brillants que un diamant.
El que fa mes soroll al meu carrer són les motos.
Quan són les nou de la nit tots pleguen per anar a dormir.
Quan ja es de dia tots se´n van com si no hagués passat res.
El que més flaire fa, és la olor que passa pel matí,
que fa podor a contenidor.
Però el que mes m´agrada per la tarda,
es la olor a flors del jardí.
El meu carrer es veuen cotxes molt brillants.
Quan son les nou de la nit tots pleguen.
L´olor mes bona que fa son les flors del jardí.
Juan José Perez
El que més es destaca es quan el sol surt.
Tot es veu més brillant.
Una de les coses que passen al meu carrer.
Es veuen cotxes més brillants que un diamant.
El que fa mes soroll al meu carrer són les motos.
Quan són les nou de la nit tots pleguen per anar a dormir.
Quan ja es de dia tots se´n van com si no hagués passat res.
El que més flaire fa, és la olor que passa pel matí,
que fa podor a contenidor.
Però el que mes m´agrada per la tarda,
es la olor a flors del jardí.
El meu carrer es veuen cotxes molt brillants.
Quan son les nou de la nit tots pleguen.
L´olor mes bona que fa son les flors del jardí.
Juan José Perez
CARRER ESPERANÇA
El meu carrer es maravellós,
però també s’hi poden veure diversos contenidors,
i sobretot, botigues,cartells i gent
passejant pausadament.
La veritat és que no hi ha baralles potents,
però se senten als nens jugant i passant’ho bé.
Pots sentir a la gent gran, què esta sentada en un banc,
sentint als ocells cantar que contents estàn piulant.
En el meu carrer,
s’hi olora lleugerament la dolçor de les llaminadures,
la fragància de la pastisseria
i l’agror dels contenidors.
Quan vegis que esta emvoltat de places,
de cases i de botigues de molta classe,
sabràs que estàs al
Carrer Esperança.
però també s’hi poden veure diversos contenidors,
i sobretot, botigues,cartells i gent
passejant pausadament.
La veritat és que no hi ha baralles potents,
però se senten als nens jugant i passant’ho bé.
Pots sentir a la gent gran, què esta sentada en un banc,
sentint als ocells cantar que contents estàn piulant.
En el meu carrer,
s’hi olora lleugerament la dolçor de les llaminadures,
la fragància de la pastisseria
i l’agror dels contenidors.
Quan vegis que esta emvoltat de places,
de cases i de botigues de molta classe,
sabràs que estàs al
Carrer Esperança.
El Carrer Montserrat
En la plaça Mercé Rodoreda el nenes jugen amb cautela
i al parc del costat es tiren pel tobogan.
En la casa can Tarter estan amb la trutita
i el cubells de la brossa tot estan k s’omplen.
No paren de passar cotxes constanment,
els ocells per la nit no em deixen dormir,
els nens juganers sempre amb la seva cridòria,
i el gunxador amb el seu grinyol molesta molt.
L’olor del “potage” deprèn molta agror
l’erbre amb aroma a menta refresca el pati,
la sorra mullada fe podor a mostassa
i l’olor a butifara amb dona gana.
En la plaça Mercé Rodreda els nens jugen amb cautela,
no paren de passar cotxesconstalment,
l’olor a butifarra en dona molta gana,
i la gent viu pacificament.
Roger Domenech
i al parc del costat es tiren pel tobogan.
En la casa can Tarter estan amb la trutita
i el cubells de la brossa tot estan k s’omplen.
No paren de passar cotxes constanment,
els ocells per la nit no em deixen dormir,
els nens juganers sempre amb la seva cridòria,
i el gunxador amb el seu grinyol molesta molt.
L’olor del “potage” deprèn molta agror
l’erbre amb aroma a menta refresca el pati,
la sorra mullada fe podor a mostassa
i l’olor a butifara amb dona gana.
En la plaça Mercé Rodreda els nens jugen amb cautela,
no paren de passar cotxesconstalment,
l’olor a butifarra en dona molta gana,
i la gent viu pacificament.
Roger Domenech
EL MEU CARRER PLE DE SENTIMENTS
Surt el sol i comença el dia al meu carrer
des d’on es veu el meu llimoner.
El meu carrer es tan llarg que no se sap el vent d’on ve.
Vols i xiscles d’ocells
que es trenquen amb la remor
del camió que neteja
crits de nens que van a l’escola
i avis que fan petar la xerrada a la cantonada.
Aroma de cafè que surt del bar
més enllà fortor que surt del contenidor
agafo una flor de la torre de la carme
que fa deliciosa fragància.
Estic molt contenta de viure al meu carrer
es un carrer molt transitat
i a l’hora de descansar
es respira tranquil·litat.
des d’on es veu el meu llimoner.
El meu carrer es tan llarg que no se sap el vent d’on ve.
Vols i xiscles d’ocells
que es trenquen amb la remor
del camió que neteja
crits de nens que van a l’escola
i avis que fan petar la xerrada a la cantonada.
Aroma de cafè que surt del bar
més enllà fortor que surt del contenidor
agafo una flor de la torre de la carme
que fa deliciosa fragància.
Estic molt contenta de viure al meu carrer
es un carrer molt transitat
i a l’hora de descansar
es respira tranquil·litat.
ELS SENTITS DEL MEU CARRER
Sota les altes palmeres,
s’hi veu la llarga riera,
que passeja pel petit bar
i acaba al nou supermercat.
La canalla cridanera s’atreveix
de saludar el senyor que condueix.
Els ocells amb la doça cantarel·la
s’aturen quan retruny el cotxe que accelera.
L’herba mullada em porta aromes,
com la fragància del mar quen mou les ones.
Flaires de flors grans i petitones,
i l’olor del menjar que preparen les dones.
A un senzill carrer hi pots tobar molts sons,
nens jugant i gent parlant passejant pel petit bar.
Hi ha herba, hi ha flors,
hi ha de tot gens perillós!
s’hi veu la llarga riera,
que passeja pel petit bar
i acaba al nou supermercat.
La canalla cridanera s’atreveix
de saludar el senyor que condueix.
Els ocells amb la doça cantarel·la
s’aturen quan retruny el cotxe que accelera.
L’herba mullada em porta aromes,
com la fragància del mar quen mou les ones.
Flaires de flors grans i petitones,
i l’olor del menjar que preparen les dones.
A un senzill carrer hi pots tobar molts sons,
nens jugant i gent parlant passejant pel petit bar.
Hi ha herba, hi ha flors,
hi ha de tot gens perillós!
Coses que m’ agraden i coses que no
Cases noves, cases velles
Gent de tota la vida,
i gent que acava d’arriber a una nova vida.
Cases noves, cases velles.
Sorolls de cotxes vells que arriben,
sorolls de cotxes nous que se’n van.
El cant i el xiuxiueig dels ocells del veí del davant.
El lladruc tronador del gos del voltant.
Quan arriba l’hora de a l’escola entrar,
mares patint per estar a l’hora en què el timbre fan sonar.
M’agrada la loleugera olor de la dama de nit que cuida la meva veïna,
no m’agrada la pudor dels contenidors terriblement bruts.
M’agrada la flaire del caldo que fa la meva padrina
m’agrada la flaire del meu carrer quan acava de ploure,
i surt el sol i m’enlluerna.
Cases noves, cases velles,
gent nova, gent vella.
Escandol de cotxes, cant d’ocells
sons que m’agraden,
sorolls que mai m’agradaran.
Aroma a flors, flaire a pluja,
Aroma que m’agrada alenada, que mai m’agradarà.
Laia P.
Gent de tota la vida,
i gent que acava d’arriber a una nova vida.
Cases noves, cases velles.
Sorolls de cotxes vells que arriben,
sorolls de cotxes nous que se’n van.
El cant i el xiuxiueig dels ocells del veí del davant.
El lladruc tronador del gos del voltant.
Quan arriba l’hora de a l’escola entrar,
mares patint per estar a l’hora en què el timbre fan sonar.
M’agrada la loleugera olor de la dama de nit que cuida la meva veïna,
no m’agrada la pudor dels contenidors terriblement bruts.
M’agrada la flaire del caldo que fa la meva padrina
m’agrada la flaire del meu carrer quan acava de ploure,
i surt el sol i m’enlluerna.
Cases noves, cases velles,
gent nova, gent vella.
Escandol de cotxes, cant d’ocells
sons que m’agraden,
sorolls que mai m’agradaran.
Aroma a flors, flaire a pluja,
Aroma que m’agrada alenada, que mai m’agradarà.
Laia P.
El meu carrer
A Jaume Balmes hi ha un parc preciós
amb alts i grans pins
una riera amb un to sorollós
i unes cases que increìblement quasi son iguals
Ocells se senten formant un cor d’òpera
el molest so de sortida del trem
la llunyana església tocant campanes donant l’hora
i un soroll espantós de gossos que la nit ens pren
L’aroma del mar acaricia el nas
l’olor dels pins ens fa somiar
però hi ha altres coses no tan bones
que ens fan la guitza amb el seu aroma.
Adrià N.
amb alts i grans pins
una riera amb un to sorollós
i unes cases que increìblement quasi son iguals
Ocells se senten formant un cor d’òpera
el molest so de sortida del trem
la llunyana església tocant campanes donant l’hora
i un soroll espantós de gossos que la nit ens pren
L’aroma del mar acaricia el nas
l’olor dels pins ens fa somiar
però hi ha altres coses no tan bones
que ens fan la guitza amb el seu aroma.
Adrià N.
La Gran Via: El carrer amb més vida!
El carrer de la gran via
és el lloc on hi ha més vida ,
les persones caminen i entren
a les botigues de cada dia,
els cotxes passegen
i els nens a la vora jugant a la pilota
Al matí ,els camions fan voltes
trobant un aparcament aprop del treball
el migdia se senten els estudiants
perquè volen menjar un bon plat .
A la tarda sents les botzines perquè
tots acaben de traballar .
I a la nit no sents res perquè
no hi ha gent al carrer .
A l’estiu gelats flairem perquè
a l’hivern no hi mengem,
els carrers envaïts d’olor de castanyes
anunciant la tardor.
A la primavera olorem
les flors que comencen a florir .
I com ja som a l’hivern , diguem tu què hi olorem?¿?
Luci
és el lloc on hi ha més vida ,
les persones caminen i entren
a les botigues de cada dia,
els cotxes passegen
i els nens a la vora jugant a la pilota
Al matí ,els camions fan voltes
trobant un aparcament aprop del treball
el migdia se senten els estudiants
perquè volen menjar un bon plat .
A la tarda sents les botzines perquè
tots acaben de traballar .
I a la nit no sents res perquè
no hi ha gent al carrer .
A l’estiu gelats flairem perquè
a l’hivern no hi mengem,
els carrers envaïts d’olor de castanyes
anunciant la tardor.
A la primavera olorem
les flors que comencen a florir .
I com ja som a l’hivern , diguem tu què hi olorem?¿?
Luci
El carrer ideal
La fila de cotxes aparcats a una de les bandes,
I els arbres plantats al davant de les cases.
La vistosa caserna de la Guàrdia civil,
La típica velleta cosint un fil.
Aquell piano que fa una agradable melodia,
La terrible xerrameca dels joves d’avui dia.
L’estrident escàndol del motor d’un cotxe de matinada,
L’idoni cant dels ocells que anima la mainada.
El característic perfum de les flors,
Una brisa marina susu amb la flaire dels pescadors.
L’inconfusible fortor provinent dels abocadors,
I l’horrible ferum d’alguns joves fumadors.
El carrer Capitans de Mar,
Té coses que m’agraden i coses que no tant.
És un carrer molt net i bonic,
I és el carrer no jo visc.
Ester Peinado Rubio
Un carrer de tota la vida
El meu carrer és
bonic i petit,
ja que els cotxes van
d’allà cap aquí.
És tranquil i silenciós
a part que algun gos
fagi bub·bub i
desperti a tots.
Hi ha una mica
de pudor si
algun gos ha fet
les seves coses allà on vol.
El meu carrer no
podria ser millor,
i no sé si a tu t’ha
agradat tant com jo.
bonic i petit,
ja que els cotxes van
d’allà cap aquí.
És tranquil i silenciós
a part que algun gos
fagi bub·bub i
desperti a tots.
Hi ha una mica
de pudor si
algun gos ha fet
les seves coses allà on vol.
El meu carrer no
podria ser millor,
i no sé si a tu t’ha
agradat tant com jo.
POEMA DEL MEU CARRER
En el meu carrer no hi ha coses per veure,
a no ser que t’agradin els edificis antics,
o gent cridant o corrent, nens jugant al parc,
que hi ha al final del carrer.
Al meu carrer no hi ha una fragància determinada,
de bon matí el vent fresc oloraràs,
al matí els cuinars dels veïns hi ha,
la nit l’humitat podras apreciar.
Al meu carrer podràs sentir el cant dels ocells,
o els lladrucs dels gossos, també nens cridant
i jugant al bonic parc infantil.
Hi si vols el soroll dels insectes sentiràs.
El meu carrer no és el més bonic del barri,
pero si és especial perque porto molts anys aquí,
i pel que sembla molts més em quedaré,
ja que per a mi el càrrer Jacint Verdaguer es ven especial.
a no ser que t’agradin els edificis antics,
o gent cridant o corrent, nens jugant al parc,
que hi ha al final del carrer.
Al meu carrer no hi ha una fragància determinada,
de bon matí el vent fresc oloraràs,
al matí els cuinars dels veïns hi ha,
la nit l’humitat podras apreciar.
Al meu carrer podràs sentir el cant dels ocells,
o els lladrucs dels gossos, també nens cridant
i jugant al bonic parc infantil.
Hi si vols el soroll dels insectes sentiràs.
El meu carrer no és el més bonic del barri,
pero si és especial perque porto molts anys aquí,
i pel que sembla molts més em quedaré,
ja que per a mi el càrrer Jacint Verdaguer es ven especial.
El meu carrer em fa tírria
El meu carrer es diu Joan Prim
perquè s’ha fet massa prim,
a la vorera hi ha tants xiclets
com dies del mes
Com que al costat hi ha un locutori
sembla un gran auditori,
fàcilment escolto a la gent
que va parlant pel carrer.
El meu bonic carrer
fa una bona olor a taronger,
i si fas una ràpida ullada
fa molta olor a fastigosa terra mullada
Al meu carrer lleugerament
li fa por a tota la gent,
entre els diversos sorolls i la brutícia
jo vull que és faci una mica de justícia.
Sandra Moya
perquè s’ha fet massa prim,
a la vorera hi ha tants xiclets
com dies del mes
Com que al costat hi ha un locutori
sembla un gran auditori,
fàcilment escolto a la gent
que va parlant pel carrer.
El meu bonic carrer
fa una bona olor a taronger,
i si fas una ràpida ullada
fa molta olor a fastigosa terra mullada
Al meu carrer lleugerament
li fa por a tota la gent,
entre els diversos sorolls i la brutícia
jo vull que és faci una mica de justícia.
Sandra Moya
Un carrer familiar
El carrer on visc
és molt costerut
és alla on tinc
amics,parents i coneguts.
Quan asurto cap a l'escola
el tránsit ja és seguit
hi ha mares amb nens petits
que ploren amb neguit.
Als matins al meu carrer
fa foscor a llimoner
l'ajuntament l'ha regat
i l'aire s'ha refrascat.
De nit quan tots són a cara
les families juntes altre cop
es ven parlara a la gent
i por a por el silenci guanya el seui lloc.
Raul G.
és molt costerut
és alla on tinc
amics,parents i coneguts.
Quan asurto cap a l'escola
el tránsit ja és seguit
hi ha mares amb nens petits
que ploren amb neguit.
Als matins al meu carrer
fa foscor a llimoner
l'ajuntament l'ha regat
i l'aire s'ha refrascat.
De nit quan tots són a cara
les families juntes altre cop
es ven parlara a la gent
i por a por el silenci guanya el seui lloc.
Raul G.
Poema del meu carrer Mossèn Jacint Verdaguer, carrer de les dues cares
Poema del meu carrer Mossèn Jacint Verdaguer,carrer de les dues cares.
El meu carrer és ben ple de flors i plantes,
té vistes a la Gran Via,
pots veure els ocells pendre el vol,
i veure sortir el sol.
Es pot sentir el soroll de les botzines dels cotxes,
el plor escandalós del fill del veí,
el terrabestall de les persianes dels blocs del davant,
i també el bonic xiulet dels ocells.
Es pot sentir l’aroma lleuger de les flors de la terrassa,
la flaira dolça del dinar del veí,
de tant en quant pudor a tabac,
i el camió d’escombraries et deixa marejat.
El meu carrer pot arribar a ser bonic a simple vista,
pot ser que s’escolti xivarri a l’altre banda de la paret,
alguna olor putrefacte,
però no deixa de ser el meu carrer.
Miquel Saborit 1r C
El meu carrer és ben ple de flors i plantes,
té vistes a la Gran Via,
pots veure els ocells pendre el vol,
i veure sortir el sol.
Es pot sentir el soroll de les botzines dels cotxes,
el plor escandalós del fill del veí,
el terrabestall de les persianes dels blocs del davant,
i també el bonic xiulet dels ocells.
Es pot sentir l’aroma lleuger de les flors de la terrassa,
la flaira dolça del dinar del veí,
de tant en quant pudor a tabac,
i el camió d’escombraries et deixa marejat.
El meu carrer pot arribar a ser bonic a simple vista,
pot ser que s’escolti xivarri a l’altre banda de la paret,
alguna olor putrefacte,
però no deixa de ser el meu carrer.
Miquel Saborit 1r C
un carrer variat
Al meu carrer s’hi veuen ocells
molts bancs , herba i una piscina
nens jugant amb els genolls vermells
caiguts al fang amb color de sardina
olora bé a vegades o a humitat
la fragància d les flors li dóna un bon ambient
sembla flaire de prosperitat
i tot dispers olorant atent
s’escolta el tren i la nacional
bufa fort el vent abans de carnaval
el xip-xop de l’aigua és un so agradable
després del bon dia d’aquell vent tan amable
un carrer variat això es pot veure
molta diversitat i llocs per seure
un temps ven dispers a èpoques de l'any
i diferents afers i tranquil·litat d'enguany.
Arnau D.
molts bancs , herba i una piscina
nens jugant amb els genolls vermells
caiguts al fang amb color de sardina
olora bé a vegades o a humitat
la fragància d les flors li dóna un bon ambient
sembla flaire de prosperitat
i tot dispers olorant atent
s’escolta el tren i la nacional
bufa fort el vent abans de carnaval
el xip-xop de l’aigua és un so agradable
després del bon dia d’aquell vent tan amable
un carrer variat això es pot veure
molta diversitat i llocs per seure
un temps ven dispers a èpoques de l'any
i diferents afers i tranquil·litat d'enguany.
Arnau D.
UN CARRER MERAVELLÓS
UN CARRER MERAVELLÓS
Dos instituts grans i vistosos,
Moltes cases boniques,
Un camp de futbol de sorra
i pisos blancs com la neu.
Se sent el lladruc dels gossos,
Ocells emitent el seu típic xiuxiueig,
La melodia del motor dels cotxes i furgonetes
i l’ escàndol de la gent parlant.
De tant en tant , pudor de fulles cremades,
Frescor de la brisa marina,
Pudor desagradable de brossa
i tuf de mostres de gos.
Un carrer pacífic,
Un carrer diferent als de més,
Aquest el el carrer
Rafael de Casanova.
Dos instituts grans i vistosos,
Moltes cases boniques,
Un camp de futbol de sorra
i pisos blancs com la neu.
Se sent el lladruc dels gossos,
Ocells emitent el seu típic xiuxiueig,
La melodia del motor dels cotxes i furgonetes
i l’ escàndol de la gent parlant.
De tant en tant , pudor de fulles cremades,
Frescor de la brisa marina,
Pudor desagradable de brossa
i tuf de mostres de gos.
Un carrer pacífic,
Un carrer diferent als de més,
Aquest el el carrer
Rafael de Casanova.
Un carrer atrafegat
Els cotxes aparcats aquí i allà,
els papers tirats per tot arreu.
La llum lleugerament càlida dels fanals,
combinada amb l’impressionant ombra dels blocs de pisos.
El gran murmuri de la gent,
simplenent passejant al gos.
Els cotxes atrafegats fent sonar el motor d’aquí cap allà,
i el volum lleugerament fort de la tele del bar.
La terrible pudor a cacques de gos, que no tenen res a fer
amb l’olor lleugerament bona a pa calent.
La molesta pudor del fum dels cotxes,
barrejada amb el tuf del tabac.
El meu carrer sempre ha estat atrafegat,
par la gent parlant amb total normalitat.
Als arbres s’escolten piularels ocells,
perquè estàn contents del seu carrer.
Paula Lopez
els papers tirats per tot arreu.
La llum lleugerament càlida dels fanals,
combinada amb l’impressionant ombra dels blocs de pisos.
El gran murmuri de la gent,
simplenent passejant al gos.
Els cotxes atrafegats fent sonar el motor d’aquí cap allà,
i el volum lleugerament fort de la tele del bar.
La terrible pudor a cacques de gos, que no tenen res a fer
amb l’olor lleugerament bona a pa calent.
La molesta pudor del fum dels cotxes,
barrejada amb el tuf del tabac.
El meu carrer sempre ha estat atrafegat,
par la gent parlant amb total normalitat.
Als arbres s’escolten piularels ocells,
perquè estàn contents del seu carrer.
Paula Lopez
POEMA UN CARRER DE SEMPRE
Al carrer de la Mercè està la biblioteca
nens jugant alegrement al parc al fet i amagar.
En el col·legi Sant Cristòfol es veu la professora Rebeca
i l’ambolatori seriosament malalta i trista.
S’escolta la melodia dels nens,
el piol dels ocells,
el soroll d’un parell de cotxes,
i el timbre de les bicicletes.
Se sent l’aroma de la floristeria,
la pudor terrible de les cagades.
l’alè dels forns
i el perfum de les senyores.
El meu carrer no és gens especial,
ni gaire fascinant,
és un d’aquells carrers de tota la vida,
un carrer ple de records.
Adrià Martínez
Un carrer important, però llardós.
Al meu carrer hi ha un gran mercat,
tot ell creua un gran Premià,
hi ha botigues que t’atendran amb amabilitat,
ple de senyals en català.
El so dels escombriaries al matí
et fa aixecar nerviós del llit
amb els grinyols desagradables dels nens,
i les rialles dels matiners.
El tuf dels contenidors,
fa xocar els conductors,
barrejada amb les grans tivaltes,
que són merdes així d’altes.
Un gran carrer vistós,
amb unes grans pudors,
però té el seu petit encant,
i així el miraré d’ara endavant.
Eduard Ortiz Jornet
Carrer de les botigues
El meu carrer té cotxes aturats,
i botigues de moltes tipus.
Tires les escombraries de 4 o 5,
de tot, i tots tenen merda de gos.
Desperta amb depertador i el so que fa em fa un ensurt.
surto de la meva casa, sent el tub del cotxe.
quan estic a casa sento els nens
i persona parlant.
Entre al bar fa olor de café,
passa pel costat d'escombreries, fa fortor que en fa vomitar.
quan passo per la merda de gos fa ferum
i passa pel forn del pa acabat de fer.
Al migdia, no ve ningú.
a la tarda hi ha molt gent al botigues.
aquest és el meu carrer,
carrer Enric Granados.
mengdie cheng
UN CARRER NORMAL
El meu carrer normal,
hi ha un “tio” que es anormal.
Un parell de cotxes aparcats
i abaix tenen un parell de gats.
El despertador sonar
i un home cantar.
Uns ocells piolant
i aquells gats miolant.
L’aroma a cagarades,
es com donarte patades.
L’aroma arròs
i el gelat que s’ha fos.
És un espai normal,
és un carrer normal,
aquest carrer és,
el Travessia Miramar
AARON ROMERO
hi ha un “tio” que es anormal.
Un parell de cotxes aparcats
i abaix tenen un parell de gats.
El despertador sonar
i un home cantar.
Uns ocells piolant
i aquells gats miolant.
L’aroma a cagarades,
es com donarte patades.
L’aroma arròs
i el gelat que s’ha fos.
És un espai normal,
és un carrer normal,
aquest carrer és,
el Travessia Miramar
AARON ROMERO
dimarts, 5 d’abril del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)