dimarts, 7 de juny del 2011

dijous, 2 de juny del 2011

UN CARRER DE POBLE

El meu carrer és un carrer estret i curt,
té les voreres estretes,
hi ha un ficus molt gros,
i uns fanals esfèrics.

se senten alguns gemecs d’un gran gentada,
i alguns deixen els motors dels cotxes engegats,
molts joves posen la música molt alta,
a vegades se sent l’agradable cant del meu canari.

De les cases surt l’aroma dels menjars per les hores de dinar,
els amos deixen els regalets dels gossos amb una pudor horrorosa,
alguns terrenys deixent una frescor de terra humida,
les poques flors escampen la seva dolça fragància.

Definiria el meu carrer,
com un carrer de contrastos,
i al final us he de dir,
que és un bo carrer per mi.


Carrer Miquel Moragues, un carrer de silenci

Ara us explicaré com és el meu carrer. El meu carrer no és ample, llarg ni tampoc bonic. En el meu carrer ens coneixem tots des de la primera casa fins a l’última casa, els meus veïns no es que siguin molt agradables, em tingut alguns problemes.
En el meu carrer hi ha cases, flors i senyals. Per la nit només se senten els ocells , no es sent ni un cotxe, i durant el dia si estàs en silenci pots escoltar les ones del mar, i sobretot s’escolten les campanes de l’església.
El carrer on visc no és que sigui molt bonic, té coses boniques com les flors, i d’altres no tan agradables com les obres.
En el meu barri he conegut gent millor i pitjor, també he conegut amics. El meu carrer no és gens gran però per com és som bastants.
Fa poc van arreglar-lo i ara està molt millor que abans, tenim tres places al costat, la sardana, l’ajuntament, i la plaça nova, després tenim bars al costat com ara els que hi ha l’ajuntament, també tenim una botiga de menjar que s’anomena Capritxos del Món.
Hi ha una parada del CiU, el meu carrer és de vianants però igualment els cotxes aparquen i els policies no els diuen res, si mires el meu carrer des d’un plànol, podràs observar que totes les cases són iguals de grans i boniques.
Espero que us hagi agradat el meu carrer, us el recomano perquè esta bé, no és molt espaiós però es pot viure, però no el busqueu en un plànol de Premià perquè es tant petit que no el trobareu.

M'agrada la meva llengua

Xavi i Oualid

Hi ha 260.000.000 de parlants d'àrab, una llengua parlada al Marroc, el Sàhara Occidental, Mauritània, Algèria, Tuníssia, Líbia, Egipte, Sudan, Oman, Aràbia Saudita i el Iemen.

NOM:”Oualid Anzaoui”

1:Per quina de la teva família parles aquesta llengua?per la part del pare o de la mare?
R: Per la part dels dos.
2: És la primera llengua que vas aprendre?
R: Sí.
3:La teva família parla la mateixa llengua?
R:Si.
4:Vas trigar molt en aprendre aquesta llengua?
R:No.
5: Saps nomes aquesta llengua?
R:No.
6: Quantes en saps?
R:3,el català,el castellà i el àrab.
7:Els teus pares parlen les mateixes llengües que tu?
R:Si, la meva mare parla 3 castellà,àrab i francès i el meu para 2 castellà,àrab.
8:parles sovint la teva llengua?
R:SI.

Un carrer avorrit



Treball de l'Ismael

Un francès espectacular

Nom:Danielle Dominique
Autors:Ismael kharroubi i Netty Alejandra.


T’agrada França?Per què?
Sí molt, perquè vaig néixer allà i he crescut allà.

Parles amb els teus pares francès?
Sí, molt poques vegades parlem castellà i català mai.

Ens pots dir algunes paraules en francès com hola i adéu?
Hola es diu bonjour i adéu es diu adios com a castella.

Podries dir-nos alguna cançó molt coneguda a França?
La nuit, en català, la nit.

Quin menjar et ve al cap quan penses en el teu país?
Camembert.

És difícil escriure el teu idioma? No, és molt fàcil per mi clar perquè jo el vaig aprendre ja de petita.

Què simbolitza el teu país?
Les esglésies gòtiques que hi ha jo crec.

On t’agrada més la vida a França o Espanya?
Aquí a Espanya, em trobo més a gust.

És difícil la pronunciació?
No gaire, el català i el castellà és més fàcil.

El menjar de França és el mateix que el d’Espanya?
Més o menys.

En carrer vius? Gran via de Lluís companys.

Ens pots cantar alguna cançó de bressol?
Si, des carottes et des.

Quant de temps portes a Espanya?
9 anys.

Quin es el teu equip preferit de futbol?
El Barça.

De quina part de França ets?
París la capital.

el carrer que creua tot el poble

“Parlo, Penso i somio en Alemany”

Roger i Marta

L'alemany és una llengua indoeuropea pertanyent al grup de les llengües germàniques occidentals. És també una de les llengües més importants del món i la que més parlants nadius té en la UnióEuropea. Els adjectius utilitzats en llengua castellana per referir-sea la parla alemanya són germànic parlant, germà parlant ogermanófona, tot i no estar recollits per la RAE.

Parlants: Alemanya (82,5 milions)


1) És difícil l'alemany?
Per a mi no, però pels estrangers, sí.
2) Per què?
Perquè l'Alemany ve del Germànic, no del Llatí, la gramàtica és més difícil.
3) Et va costar aprendre l'Alemany?
No, perquè ja el vaig aprendre de petita.
4) Quina diferència hi ha entre l'l'Alemany i el Català?
L’alemany ve del Germànic i el Català ve del Llatí, també és que l'alemany es parla més dur i el Català és parla mes suau.
5) Tu que parles normalment Alemany o Català?
Jo parlo l'alemany diàriament menys si he de parlar amb persones que no el saben.
6) Ens pots dir els 5 primers nombres en Alemany, si us plau?
Si 1: Vier 2: Zwei 3: Drei 4: Eins 5: Fünf
7) Què vaig pensar Quan sents parlar Alemany?
Jo va pensar en la meva bandera i a els Seus colors,
Negre, Vermell i Groc

8) uns quants refranys sobre el teu idioma?
1) Liebe geht Durch Den Magen: Amor passa per l'estómac.
2) Wenn Die Watze Ans Dem Haus Ist, Tanzer Die Mause:
Quan el gat surt de casa seva, ballen els ratolins.
9) Em pots dir Algunes paraules bàsiques en l'Alemany.
Si, bon dia: Guten Taj; bona nit: Guten Abend em dic: JCH Heiss; Molta sort: Viel Gluck Si us plau: Bitte; Gràcies: Danba
10) Una cançó en Alemany?
Alle meine Entchen Schwimmer auf dem See, Köpfchen in demWasser, Schwänzchen in der Hoh: Tots els meus aneguets neden al llac, caparró a l'aigua, cueta cap amunt.
11) En quin poble vas viure?
Lippstadt.
12) Quina Regió?
Nordrhein West-falenes.
13) En quin idioma?
Deutsch.
14) Quants parlants hi ha aproximadament al món?
120 millons.
15) I Alemanya?
82,5 millions.

Ismael:”Un llengua estranya”

Andrea S. i Milton P.
El seu nom és Ismael Kharroubi va néixer a Mataró, però els seus pares són àrabs.
L’àrab és una llengua molt extensa i que té molts parlant, la seva escriptura és molt estranya perquè s’escriu de dreta a esquerra amb un alfabet completament diferent al nostre, la seva cultura és peculiar i diferent.
Es parla a : Aràbia Saudita Algèria, Bahrain, Egipte, Gaza, Iraq, Israel, Jordània, Kuwait, Líban, Líbia, Mauritània, Marroc, Oman, Qatar, Aràbia Saudita, Sudan, Síria, Tunísia, Emirats Àrabs Units, Cisjordània, Iemen i més països per minories.Te 225 milions de parlants.La seva grafia es : مرحبا، وداعا، صباح الخير، وذلك بفضل.
A quin carrer vius?
-C/ Mossèn Jacint Verdaguer de Premià de Dalt.
Què parles més, l’àrab o un altra llengua?
- A casa l’àrab i al carrer el castellà i català
Saps altres idiomes? Quins?
-Si, Català, Castellà, Francès i Anglès.
On vas aprendre l’àrab?
-Amb els meus pares i el meu professor d’àrab.
Saps algunes frases fetes o refranys i el seu significat?
-Sí.
Utilitzes més la teva llengua aquí o al Marroc?
-Al Marroc.
Amb els teus amics parles l’àrab?
-Amb alguns.
A la teva casa parleu àrab?
-Sí.
Vas alguna classe per reforçar l’àrab?
-Abans sí, ara no.
Saps alguna cançó de bressol?
-No
Podries respondre aquest qüestionari en la teva llengua materna?
-Sí
Podries respondre aquest qüestionari en l’àrab?
-Sí
Saps les paraules bàsiques?
-Si مرحبا، وداعا، صباح الخير، وذلك بفضل.
És difícil la pronunciació?
-Sí.
Alguna vegada has visitat Marroc?
-Sí.
Quantes?
-2 vegades

INTENT DE SUÏCIDI AMB PEDREGADES

Ostres ! Quin dia el d’ahir !! Aquest fet tan curiós però a la vegada dramàtic, queia una pedregada de las que no oblides mai!
Qui m’anava a dir a mi que asseguda preparant l’exposició de la universitat per la setmana vinent, que veuria una cosa així?
Quantes sirenes vaig sentir, de la policia, de l’ambulància a tot el carrer camp de mar, semblava una desfilada de trabucaires!

Al mirar per la finestra no m’ho podia creure el que estava veient. Estaven traient al meu veí per la finestra amb una grua donant-se cops com una baldufa!

Què passa? Vaig sortir i em van dir els veïns que s’havia intentat suïcidar pentjant-se amb una corda pel racó de l’escala.
Òndia quin pal! Encara pitjor, quan la seva dona es va adonar del que havia passat, va tallar la corda i el pobre home va caure pel forat de l’escala rodolant com una pilota.
Això no és tot, quan els bombers van intentar treure’l, la grua es va espatllar .
Mare meva ! no sé quan de temps va estar aquell home quiet com una estàtua. El van portar a l’hospital.
No sé si el van curar de l’intent de suïcidi o d’una pulmonia!
JOAN BARRABINO

dimecres, 1 de juny del 2011

Carrer Joan XXIII, un carrer silenciós

El meu tranquil carrer, està situat a tres carrers de la platja. Al meu carrer té a la part esquerra: una tenda de mosaics i pedreria, a la part dreta una antiga fàbrica del gas que ara és un museu d’estampació, al final del carrer una tenda de queviures, un parc per jugar a pilota, un espai pels gossos...
El meu carrer és diu Joan XXIII. Les voreres són estretes, i de color gris. Hi ha arbres molt alts i gruixuts, amb fulles de mides grosses i estrellades. A prop del meu carrer, hi ha una escola privada i religiosa, anomenada la Salle.

Pel meu carrer, els cotxes van amb la música molt forta, sobretot per la nit, tot i que està prohibit perquè hi ha gent que està dormint. El meu carrer té una sola direcció, és una travessia de la carretera de Premià de Dalt.

Gran part del carrer té : blocs de pisos i varies cases, poques, una o dos, i unifamiliars.
És un carrer petit i bastant silenciós, perquè està molt allunyat del centre del poble. Davant del museu, hi ha una petita plaça de rajoles vermelles on jo i la meva germana petita ,quan no tenim res a fer, anem a jugar a futbol.
No hi passa gaire gent, només els alumnes i el pares que van a buscar als seus fills a l’escola de la Salle.
Al museu d’estampació, fan moltes exposicions i activitats, des de pessebres al Nadal, fins a tallers de pintar camisetes per la festa dels pirates.
La festa major del meu barri, que s’anomena “Barri del Gas”, és el trenta d’agost. I tots ho celebrem amb un sopar de veïns.
El meu carrer està poc il·luminat, ja que no hi ha gaires faroles, sort que el museu d’estampació està il·luminat tota la nit, si no, hi haurien parts del carrer a les fosques.
M’agrada molt el meu carrer perquè és un carrer molt tranquil i està allunyat del centre de Premià. 
Ruth

JOHEL: “El meu idioma em fa ser feliç”

Amanda i carla.


L’Índi es parla Asià, Índia i Nepal. Hi han aproximat 337.272.114 nombre de parlants. Es fa servir la grafia vessant escrita: devanagari, D’esquerra a dreta.
Índia és una república composta per 28 estats i set territoris de la unió, amb un sistema de democràcia parlamentària. Compta amb la 12 economia més gran del món en termes nominals, a més de tenir el quart PIB mundial en termes de paritat de poder adquisitiu.

-Com et dius? Johel Kabir.

-D'on ets? Índia (Nova Delhi).

-Quins idiomes parles? Anglès, Urdú, Bangla, una mica de Castellà..

-Quan fa que has vingut aquí? 6 anys.

-Fas servir sovint el castellà? De vegades, per comunicar-me amb les persones d’aquí?

T’es difícil parlar el castellà? Sí, perquè no estic acostumat.

-En quin carrer vius? St. Coloma, C/Sant Joaquín.

-Tens algunes dificultats en parlar amb el veïns? No, mai estic a casa.

-Tens fills? No

-Quins idiomes parles amb la teva família? Àngels amb el meu pare, Urdú amb la meva mare, i Bangla amb el meu germà.

-Em podries dir algun menjar típic del teu país? Arròs..

-Em podries escriure el teu nom en el teu idioma: Johel کبیر

-Pots escriure Carla en el teu idioma: کارلا

-Pots escriure Amanda en el teu idioma: Amanda

-Pots escriure bon dia en el teu idioma: بان دن

-Pots escriure hola en el teu idioma: ہیلو

Camilo un chaval de l´equador

Hola
Com et dius?: Camilo Daniel

D’on vens?: de l’Equador

Fas servir molt la teva llengua materna?: Si, la meva llengua és l’espanyol, encara que en conec d’altres.

Amb qui la fas servir?: Amb tothom per poder comunicar-me.

T’agrada molt al teva llengua?: Si

Per què?: M´agrada molt perque per mi és la llengua més expressiva.

Tens alguna cançó sobre la teva llengua? Sí, es diu Latinoamericano

I algun refrany sobre la teva llengua? Sí: el saber no ocupa lugar.

Per què vas venir aquest país?: Perque volia viure altres experiències. Canviar de lloc de residència.
Et va costar acostumar-te a la nostra llengua?: No, em vaig adaptar molt ràpid i correctament.

Moltes grácies
A tu

Marc Garcia i Loubna Zbaier