divendres, 9 de novembre del 2012

La platja a quatre passes


El Camí Ral és molt llarg, aquesta és la seva característica més rellevant. És especial perquè davant té la N II, el tren, el passeig i la platja, no hi ha cap hora del dia en què no hi hagi soroll, però al final, un s’acaba acostumant. A mi, especialment, m’agrada saber que en qualsevol moment puc anar a la platja una estona. En el meu carrer, es senten tot tipus de sons de motor, algunes vegades sona alguna melodia creada per algun motor molt potent. És extraordinari, que passin cotxes com Aston Martins, Lamborghinis, Ferraris…

En el meu carrer fa una lleugera olor de brisa marina barrejada amb la ferum de benzina cremada. Hi ha tot tipus de serveis, bars, parcs, botigues de tota mena, restaurants… En especial m’agrada molt el Rigoletto.

És bonic veure pisos antics que encara aguanten, i són només blocs molt petits de 3 o 4 pisos.

Hi ha molts semàfors, especialment a la carretera, són molt duradors i triguen massa, en posen tants perquè és una de les carreteres més perilloses d’Espanya.

Hi ha palmeres, són immenses. També hi ha alguns bancs per seure-hi que estan una mica atrotinats. Els fanals fan bastant llum per la nit, són molt potents.

La vorera del camí Ral és molt ampla, perquè hi passa molta gent. Algunes vegades tens la sort de trobar-te un regalet per allà, tot fastigós d'algú que ni s'ha molestat a treure-ho. Si el meu carrer fs un color, seria una barreja entre gris i blau.

Àlex M.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada